L’Abril del 2011 en Pep, qui després de trepitjar molts països i de donar algunes voltes al món, posà en funcionament aquest projecte, l’agència de viatges “Viatges Acompanyats” per donar la possibilitat a tothom qui vulgués, de poder gaudir de l’immens plaer que representa l’experiència de viatjar d’una manera especial, diferent, original, independent, però amb la tranquil·litat d’estar tot organitzat i a més a més acompanyat.

El Setembre del 2016 vàrem obrir una oficina física a Barcelona i des d’aquell moment hem anat creant un equip humà seguint la filosofia original i teixint una xarxa d’amics-viatgers amb qui compartim la passió per els Grans Viatges.

Des del 2016 amb el nom de Barcelona Luxury Trips organitzem Voltes al Món de Luxe i Viatges d’Autor privats a mida per els viatgers que prefereixen no anar amb grups; els hi preparem un RouteBook personalitzat molt original i ens encarreguem de totes les gestions perquè no s’hagin de preocupar de res més que de gaudir del Viatge.

Certament no som una agència convencional. Programem sortides interessants, de molta mobilitat, originals i us acompanyem per compartir l’experiència i assegurar-nos que tot surti rodó i acabi essent especial. Posem a disposició de qui vulgui apuntar-se, els indrets i racons que més ens han captivat.

Viatges Acompanyats és una agència petita, propera, que parla de tu a tu, que no pretén fer grups grans. S’apunta qui vol, per lliure o en petits grups d’amics o parelles. No hi ha límit d’edats ni per dalt ni per baix, la única condició és la il·lusió pel coneixement, l’emoció per la bellesa i la sensibilitat per allò diferent.

Viatge a Ítaca (Konstantino Kavafis)

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques”.